La senzillesa dels animals,
fa esfereir.

Només menjar,
dormir,
reproduir
i morir.

Moguts per instints primitius,
que no entenen de motius,
ni d'explicacions,
ni de raons.

Que vull menjar,
ja sigui fulles o herbes,
o el dèbil veí,
veuran la seva fi,
i a mi em farà profit.

Que el fred de l'hivern,
em fa refredar,
només tinc,
que marxar,
potser,
puc fins i tot volar,
al calorós,
destí llunyà.

Si per a ells la vida és tan senzilla,
com és que la nostra se'ns complica?

O és que no és tan senzilla,
puix els animals,
cada dia,
es juguen la vida,
per bé,
o per mal.